TOTES LES ACTIVITATS
  • 3. Altres finances són necessàries

A.12

Els meus diners, els meus dilemes. Ho resolem?

Descarregar l'activitat
Compartir l'activitat a les xarxes

ASSIGNATURA

  • Economia Bàsica
  • Economia i emprenedoria
  • Economia
  • Economia, emprenedoria i activitat empresarial
  • Funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci

CURS

  • 4r ESO
  • 1r Batxillerat
  • 2n Batxillerat

TEMPS

Entre 55 i 90 minuts

TIPUS ACTIVITAT

Activitat de contrast, identificació i relació de conceptes a partir d’exemples reals o ficticis

SABERS I CONCEPTES CURRÍCULARS

TEMPS

En aquest cas, proposem dos itineraris que poden suposar inversions de temps diferents
  • Itinerari 1: 55 minuts o 80 minuts , depenent de si hi ha parts de l’activitat que els i les alumnes realitzen a casa.
  • Itinerari 2: 80 minuts o 90 minuts si es realitza l’activitat opcional d’avaluació.

TIPUS ACTIVITAT

  • Itinerari 1: Activitat de contrast, identificació i relació de conceptes a partir d’exemples reals.
  • Itinerari 2: Activitat de contrast, identificació i relació de conceptes a partir d’exemples ficticis.

OBJECTIUS

  • Reconèixer les diferències entre les decisions financeres motivades per l’augment dels beneficis i aquelles decisions financeres que tenen en compte la funció social i les conseqüències d’aquestes activitats.
  • Adonar-se de les conseqüències socials que l’activitat de les entitats financeres té, inevitablement, per a la ciutadania.
  • Adonar-se del paper que juguen les entitats financeres a través del finançament a l’activitat productiva, i de la importància que tenen els criteris de finançament a l’hora de definir el tipus de negocis als que prioritza l’economia d’un país.

CONTINGUTS

  • Implicacions ètiques i socials de l’activitat de les entitats financeres.
  • Responsabilitat social de les entitats privades amb ànim de lucre.

Desenvolupament de l'activitat

Itinerari 1

1- Primerament caldrà introduir als nois i noies al concepte de finançament, i a com aquest afecta l’economia d’un país. Proposem dues notícies en les que es deixa clara la importància de l’accés al crèdit per a les petites i mitjanes empreses i en la que es deixa clar que el teixit empresarial del país (juntament amb els llocs de treball que genera) depèn de l’accés al finançament (10 minuts). Aquestes són les notícies:

Al mateix temps, és recomanable comentar una altra notícia sobre els models alternatius de finançament que han aparegut arrel de la crisi i la dificultat de les PyMES, durant els últims anys, per a accedir al crèdit. La notícia és la següent:

2- Seguidament es divideix el grup en subgrups de tres o quatre persones, i se’ls demana que busquin a internet els criteris de finançament de quatre bancs (25 min – Aquesta tasca la poden fer a casa prèviament a la sessió de classe):
Naturalment, els criteris de Triodos i Fiare seran molt més transparents i fàcils de trobar que els de les dues entitats de banca comercial, però aquest element és part clau de l’exercici, ja que un dels punts de contrast més evidents és la diferència pel que fa als nivells de transparència.
3- Seguidament, es demanarà a l’alumnat que, amb tot el que han treballat sobre finances ètiques, comparin els diferents criteris de finançament, i argumentin quins elements de banca ètica tenen i quins els hi manquen. Se’ls demanarà que elaborin una llista de cinc diferències pel que fa als criteris dels dos bancs comercials amb els dels bancs ètics (45 minuts).
4- Finalment es realitzarà una posada en comú dels resultats de cada grup i es debatrà la importància que aquests criteris poden tenir per a l’economia d’una societat. El docent pot dirigir el debat per a que es reflexionin un seguit d’elements clau relacionats amb els objectius de l’activitat. Algunes propostes de preguntes per a moderar el debat són les següents:
  • Creieu que la manera com les empreses d’un país actuen i fan negoci està relacionada amb els criteris de la banca pel que fa al crèdit? Com creieu que canviarien les empreses si tots els bancs tinguessin criteris de finançament com els de Triodos o Fiare?
  • Quines diferències heu trobat a l’hora de buscar els criteris de cada banc? En quin cas us ha costat més trobar els criteris? Per què crieu que ha sigut així? Què penseu de la transparència com a valor per a les entitats bancàries? Recordeu la manca de transparència de “Caja Madrid”? (Només en cas d’haver realitzat prèviament l’activitat 7).

És en aquesta posada en comú proposem que es plantegin els principis de la banca ètica que es presenten al principi del Itinerari 2. D’aquesta manera seran molt més comprensibles per als i les alumnes, i els vincularan molt més fàcilment a les opcions de finançament que han avaluat en els webs de les entitats analitzades.

Seria molt interessant vincular aquesta informació amb les dades aportades pel Centre Delàs a l’informe “Los bancos que invierten en armas”,

En aquest informe es mostra com precisament Banco Santander i BBVA són dues de les entitats que més inverteixen en la indústria armamentista dins l’àmbit espanyol.

També recomanem fer esment d’algunes inversions en projectes reals d’impacte social, per a què els adolescents es facin una idea de quin tipus de projecte són. En proposem uns quants, però se’n poden afegir tants com es cregui convenient:

Itinerari 2

1- Primerament es presenta l’activitat a l’alumnat introduint-los a l’exercici de simulació que es realitzarà: el grup es dividirà en subgrups (idealment de quatre membres, però poden fer-se subgrups de fins a sis membres depenent de les necessitats i possibilitats reals del docent i del grup classe), cada un representarà una entitat bancària.

Se’ls proporcionarà un seguit de possibilitats d’inversió sobre els quals hauran de decidir. Cada situació tindrà un seguit de característiques que els grups hauran de valorar. Els principis/criteris que hauran de tenir en compte estan definits i se’ls hi presentaran al principi de l’activitat.

Les decisions que prenguin hauran de tenir en compte aquests criteris. Els criteris que se’ls proporcionarà són diferents per a cada grup, però els alumnes no ho han de saber fins al final de l’activitat. Uns criteris seran els de la banca ètica, i seran els de la meitat dels grups. Mentre que l’altre grup de criteris serà un seguit de normes basades en el comportament de les entitats financeres tradicionals (10 minuts).

2- Seguidament, se’ls proporciona les fitxes amb les diverses situacions financeres. I se’ls demana que reflexionin en grup i decideixin quines inversions realitzen i quines no. Un dels membres del grup ha d’apuntar en un paper quines són les principals raons per a decidir en un sentit o en altre (15-20 minuts).
3- Un cop fetes les inversions, es posen en comú els diferents criteris d’inversió i s’explica la seva procedència. Tot seguit es divideix la classe entre els que es guiaven per criteris de banca ètica i els que es guiaven pels criteris de la banca tradicional. Es fan explícites les decisions d’inversió preses (10 minuts).

4- A continuació, s’inicia un debat grupal. La idea és dirigir la discussió envers la qüestió de la responsabilitat de les entitats financeres privades pel que fa a la societat. És important que es pregunti als participants si s’han sentit còmodes amb els criteris que se’ls ha donat, si en algun moment han cregut que si no fos pels criteris haurien decidit de forma diferent. És molt important que no es censurin les opinions, independentment de en quin sentit s’expressin; és possible que alguna persona hagués preferit invertir amb criteris de benefici econòmic i no de sostenibilitat social. El punt important és que es reflexioni de forma grupal sobre les conseqüències socials de les activitats financeres, i que el grup prengui consciència de les implicacions que aquestes activitats tenen, i de la forma de decidir que les entitats tenen. Per ajudar a dinamitzar el debat, es farà ús dels raonaments per a justificar les decisions que cada grup ha redactat mentre discutien (25 minuts).

5- Finalment, el docent posarà exemples de situacions en què les conseqüències socials de les activitats financeres comprometen i entelen el paper que les entitats financeres juguen dins la societat, vinculant-les a activitats il·lícites, poc ètiques, i que no tenen en compte alguns dels principis que teòricament regeixen les societats democràtiques, com el respecte als drets humans fonamentals. Així mateix, es posaran exemples concrets de bancs i entitats financeres ètiques.[1] El que és fonamental és que els nois i noies reflexionin al voltant de les conseqüències negatives de l’activitat financera tradicional, però també sobre les conseqüències positives de l’activitat financera ètica (15 minuts).

[1] Exemples a El blog Salmon: https://www.elblogsalmon.com/sectores/14-entidades-financieras-eticas així com la descripció de finances ètiques al web de FETS http://fets.org/els-bancs-etics/ poden ser dues fonts interessants per a aquest apartat.

Proposem un seguit de notícies sobre les activitats fraudulentes de la banca tradicional així com d’altres referents a l’activitat social de la banca ètica, però cada docent haurà de triar com enfoca aquesta exposició final. El material complementari pot ser una font rica d’on treure material útil per a aquesta reflexió final. Així mateix, el nombre de notícies referents a aquest tipus d’activitats és ingent; cada docent podrà triar les que cregui més convenients.

Les notícies que proposem nosaltres són les següents:

Material

Itinerari 1

  • Ordinadors. És preferible realitzar aquesta activitat a l’aula d’informàtica. Però en cas que no fos possible, es pot encarregar la feina de recerca a casa i dedicar el temps a classe per a elaborar els punts 3 i 4 del desenvolupament de l’activitat.
  • Qüestionari individual.
  • Graella d’avaluació.

Itinerari 2

  • Fitxes plastificades amb els criteris d’inversió. En caldran tantes com subgrups es formin. Cal tenir clar de quantes persones serà cada subgrup per a calcular quantes fitxes faran falta.
  • Fitxes amb les situacions d’inversió. Hi ha un total de quatre situacions a analitzar. Caldran quatre fitxes de situacions per a cada grup. El càlcul s’ha de fer en funció del nombre de grups.
  • Presentació digital amb els principis de la banca ètica i els principis de la banca tradicional.

Avaluació

Itinerari 1

Sobretot és aconsellable tenir en compte la comparativa que cada grup fa, juntament amb la llista de contrast entre les diferents entitats bancàries.

Es proposen graella d’avaluació i qüestionari individual que són opcionals. En cas d’ocupar molt temps de classe o d’haver de prioritzar entre temps per a l’avaluació i temps per al debat, és preferible que l’avaluació es redueixi a l’observació del docent, per tal de potenciar els espais de posada en comú.

Itinerari 2

Hi ha la possibilitat de realitzar una activitat d’avaluació en grup que ocupa uns 15 minuts. Però en cas que no fos possible per qüestions de temps, el més recomanable és que el docent elabori una rúbrica d’observació per a valorar el debat final, i les reflexions dels alumnes. per a veure fins a quin punt han integrat els elements claus de la discussió i s’han complert els objectius de l’activitat.

L’activitat opcional d’avaluació consisteix en un exemple de decisió d’inversió que, aquest cop, es debatrà en conjunt (10-15 minuts).El docent ha de procurar la màxima participació possible, l’equilibri entre la participació entre nois i noies, i el respecte mutu per a les diverses opinions. En tot moment s’intentarà mitjançant el diàleg i l’argumentació construir un consens sobre la decisió. La idea és que l’alumnat proposi raons a favor i en contra de la inversió que el docent anirà apuntant a la pissarra, finalment, amb tota la bateria de pros/contres es decidirà si invertir o no, i es farà una última reflexió sobre si aquesta decisió seria coherent amb els principis de la banca ètica.

Material complementari

Itinerari 1

Itinerari 2

Comparteix la guia a les teves xarxes